1 alliberar. 2 (desencadenar-sepron.) esclatar(una tempesta, una guerra, una passió) rebentar(Alc.). Per fi rebentà la borrasca. Quan rebentà la guerra (B. Porcel). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

prep. a davant el complement directe quan aquest és un pronom personal fort. Jo l'estimava a ella, no a tu. Jo el respectaré a ell si ell em respecta a mi. b) Quan el complement directe, per raó de la construcció de la frase, va immediatament després del subjecte. El perseguia com el llebrer a la [...]

setmanes que la guerra havia rebentat (B. Porcel). rompre. Rompre a plorar. Rompre el dia. debutar(un actor, un cantant, etc.) sorgir. Han sorgit dificultats, han començat a aparèixer. arrencar. Aquest carrer arrenca de la plaça. prendre naixement tenir el seu origen(o la seva font) prendre. Prendre [...]